2018: text 1 (Safo 31)

Em sembla igual als déus

l'home que enfront de tu

seu, i de prop t'escolta

parlar dolçament

 

i riure encisadora; això, de veritat,

em colpeja el cor dins el pit,

car quan et miro un instant, ja no m'és possible

dir ni una paraula,

 

sinó que la llengua se'm trava

i prest un foc subtil em recorre la pell,

amb els ulls no veig res

i em ressonen les orelles,

 

una suor freda em banya, i un tremolor

em pren tota; estic més verda que l'herba

i em sento que estic a punt

de morir.

 

Però tot pot suportar-se, perquè...

SAFO, 31