2018: text 3 (Catul, 8)

Desventurat Catul, deixa el caborieig
i allò que veus que ha mort dóna-ho ja per perdut.
En altre temps brillaren per tu sols radiants
quan tot sovint anaves on et duia la noia
que jo he estimat tant com no ho serà cap altra.
Quan es feien, allí, aquells divertiments
que tu volies i ella no refusava pas,
van brillar de debò per tu sols radiants.
Ara ella ja no ho vol: doncs tu, sorrut, no ho vulguis,
ni la cerquis, si fuig, ni visquis amargat,
ans obstinadament aguanta't i suporta-ho.
Apa, noia, bon vent. Catul ara s'aguanta;
ni et cerca ja ni et pregarà puix que no ho vols.
Però tu et queixaris quan no seràs pretesa.
Ai de tu, miserable, quina vida t'espera?
I qui et vindrà a cercar? A qui semblaràs bella?
Ara qui estimaris? I de qui diràs que ets?
Qui besaràs? A qui mossegaras els llavis?
I tu, Catul, però, sempre obstinat, aguanta't.

CATUL, 8
trad. J. Medina