Finalment, a Eneas increpa amb aquestes
paraules: 'Dissimular fins i tot, esperares,
traïdor, tan greu sacrilegi, poder fer-lo, i
marxar en silenci de la meva terra? A tu, ni
el nostre amor, ni la destra estesa en altre
temps, t’aturen, ni moribunda, en tristes
exèquies, Dido? És que fins i tot sota un
astre hivernal fas salpar la flota i endemig
dels Aquilons cuites a anar per alta mar,
malvat? Per què, si a territoris aliens o a
pàtries ignotes no marxares, encara si Troia
dempeus romangués, Troia, sobre un mar
indòmit, hauria d’ésser destí de les teves
naus? Fuges de mi? Per aquestes llàgrimes,
per la mà que va agafar la meva, t'ho prego,
car no em resta ja, a mi, pobre, res més que invocar,
...
VIRGILI, Eneida, 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si no sou de gmail, escriviu el vostre nom, cognom i curs, al final. Gràcies.